10/16/2008

"LA MADRE DEL CORDERO"

Si segueixo en linea recta sobre la meva memoria gustativa, seria de rebut otorgar-l'hi aquest programa un cert lloc, representa, com per a molts de vosaltros, "la madre del cordero", el primer programa culinari, despres vindrien de molts altres: Bona taula, l'Arguiñano, cuines, Jose Andres... i encara que a la memoria em quedin pocs records exactes, el que si recordo es l'alegria dels estavem per casa, al escoltar la sintonia de "Con las manos en la masa"...



...aixo es el que encara em queda d'aquell programa, aixo i que a mi, com al Joaquin Sabina, tampoc m'agrada el "pato chino"...
Els seus plats eran autenticament castas, inolvidable!

10/15/2008

EL MEU ESTIMAT PERE TAPIAS


Que os haig d'explicar d'aquest personatge que representa el costat mes humà de la cuina ,del que soc fa molt de temps incondicional. Artista, cantautor, personatge de la terra, gastronom i poeta "plusquanperfecte".



No voldria deixar pasar l'oportunitat de fer-li mencio perque ell forma part del meu imaginari culinari, el qual alimento sempre que puc escoltant el seu programa Tapies Variades a Catalunya radio. Aquell programa ple de suc, on van donant entrada a les trucades de les mestreses de casa, les avies plenes de coneixement al davant dels fogons, que ens ilustrant amb els seus consells, sencillament entrañables...



Sincerament mai l'escolto en directe, ja que l'hora que de la emisio ( a les 9h dels disabtes), hem pilla encara el llit, aixi que em vaig subscriure al seu podcast i aixi cada setmana m'arriva automaticament al meu Itunes, per altre banda la web del programa recull tots els programes emesos i podeu descarregar-los o escoltar-los quan volgueu...

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=439

...on tambe podeu descarregar diversos programes de radio de cuina que volgueu a

http://www.laradioalacarta.com/tematica_Cuina.html





10/14/2008

RISOTTO TRAMPA!



Aquesta recepte la vaig coneixer en una taberna de pintxos a Donosti l'hivern passat, i fins que el suposat "risotto" no va entrar a la meva boca, no em vaig adonar del que es tractava, doncs a la carta s'anunciava discretament com "risotto de setas", realment es un d'aquells jocs un tant gamberro que em sorprenen i diverteixen.



Comencem com qualsevol risotto sofregint ceba, quan sigui rosa hi afegim algun tipus de bolet, jo li vaig posar shitake en conserva, i quatre moixernons assecats que previament vaig hidratar amb aigua tebia, com tenia un troç de trufa de la garrotxa en conserva li vaig posa un toc, a continuacio vaig "rossejar" la pasta i seguidament junta pasta i sofregit i au! anar remanant i regant si heu hidratat algun bolet podeu fer servir aquella aigua amb l'aroma, abans d'acabar rallar Parmigiano Reggiano i servir.

Salut.






CARXOFES TENDRES I MAQUES!!!...


Ja se que no es temps de carxofes, i es per aixo, que tant les anyoro, que os vull deixar aquesta recepte de una flor que m'entusiasme.
Carciofi alla giudia es una recepte molt antiga i que te els seus origens en la cuina judeo-romana, jo vaig coneixer aquesta recepte al barri jueu de Roma en un petit restaurant en el qual eren especialistes... maaaama miaaa!!

Nomes entrar al portal del restaurant t'hi trovabas amb una montaña de carxofes morades at terra i al darrera dos homes dedicats a pelar-les d'aquella manera tan caracteristica a mi em recorda a les roses... aqui os deixo el link oficial de la recepte:

http://www.carciofoallagiudia.com/




s'han de pelar donant-li forma de rosa...



...si es fa amb cura i un bon ganivet, queden realment com autentiques flors



s'han de coure en dues coccions, primer es fregeixen a baixa temperatura, quasi una confitura.





s'aconsegueix un cor de carxofa textura "pomada"



...entre les dues coccions s'ha d'escorre molt be l'oli.

I abans de servir se li dona una ultima coccio en oli molt calent (180º ).



De manera que pel seu interior queda com una mantega de carxofa i les fulles que l'envolten queden cruixents. Es aquest contrast el que les fa tan marevalloses.

Finalment es pica ben petit un gra d'all amb unes fulles de menta, un raig de suc de llimona i pebre negre. S'amaneix al gust.
Salut.

ALEGRIA A L'ARRIVAR A PORT





os deixo aquest videos que son una festa, aquest es el escenari que ens vem trobar a l'isleta del moro (cabo de gata) a l'estiu on el peix el subasten els pescadors nomes arrivar a terra...



jo em vaig fer amb una peça de Cap roig, tambe conegut com Rascasa o polla...
va acabar a una graella i la vaig mullar amb un oli d'alls confitats romani i nyores... senzillament increible

BENVINGUT SIGUI HOM A CAU LLOBREGANT




una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica
va tenir 3 fills xics, tics, mics camacurta i ballarics
si la gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica
no hagués sigut xica, mica, camacurta i ballarica
els seus 3 fills xics, mica, camacurta i ballarics
no haguessin sigut xics,mica, camacurta i ballarics


No podia començar sense fer una petita presentació del blog, que avui inicio. Espai en blanc que espero convertir en un lloc de trobada per compartir l'experiencia culinaria de la que tant disfruto.
Aquest blog neix amb l'anim de poder compartir experiencies, coneixements, descobertes, i pifies de l'acte culinari i tot allò que l'envolta, amb els meus amics i amb hom que si vulgui afegir.